Les notícies antigues havien donat una mica de context al cas del robatori. Però pel que semblava, mai s’havia descobert qui era el vertader o vertadera culpable i els diners tampoc s’havien recuperat mai. El sobre que hi havia dalt de l’armari també contenia una carpeta policial amb fotografies i expedients de tres sospitosos: la dona de l’Antòniu, el director de l’escola i un exalumne. Haurien de llegir la informació ràpidament, acabaven d’entrar en els darrers deu minuts. PR2 els va especificar què havien de fer exactament.
Llegiu atentament els tres expedients i descarteu un dels sospitosos pitjant la seva foto a la tauleta. Recordeu que encara us queda una pista, però la podeu necessitar més tard.
Sort!
PR2
Un cop llegit el missatge, la tablet va mostrar tres fotografies policials. Tot i que públicament només hi havia hagut un acusat o sospitós, la realitat semblava molt diferent. La policia havia estat investigant altres persones.
— Com ens repartim la feina? — va exclamar en Fel.
— Llegim per parelles i després posem la informació en comú, d’acord? — va contestar la Dit. La resta hi van estar d’acord. Com a l’Operació Workbook, van emprar parelles del mateix sexe.
EXPEDIENT 0103
Maria Teresa Sabater Ferrer
EDAT: 60 anys
PROFESSIÓ: Mestressa de casa. Durant cinc anys va regentar una merceria a la Rambla.
RELACIÓ AMB EL CAS: Està casada amb el conserge i vivia a l’escola en el moment dels fets.
SOSPITES: Té un deute de 250.000 pessetes contret en tancar la botiga.
PRIMERA DECLARACIÓ (15-5-1982): La senyora Sabater explica que la nit dels fets estava dormint plàcidament al pis situat dins de l’escola Mercè Rodoreda. Els seus fills adolescents van anar a dormir a les 22:30 hores i ella una hora més tard, cap a les 23:30 hores. Explica que el seu marit es va quedar una estona més mirant la televisió. Declara que té problemes per a agafar el son, i per això pren unes pastilles que la deixen totalment adormida. Assegura que no va sentir cap soroll durant tota la nit, però tampoc hauria sentit res a causa del medicament. Es va aixecar a les 7:30 com cada dia. El seu marit era al seu costat.
SEGONA DECLARACIÓ (19-5-1982): A comissaria, la senyora Sabater aporta la recepta i la capsa del medicament per a dormir que assegura haver pres la nit dels fets. Hi ha 20 pastilles i en queden 15. Se li retreu el fet que en la primera declaració no fes esment del deute de 250.000 pessetes. Assegura que no hi va pensar i que no té connexió amb els fets.
EXPEDIENT 0088
Miquel Pérez Capmany, àlies Miki
EDAT: 19 anys
PROFESSIÓ: Ni estudia ni treballa des de fa un any, que va deixar els estudis. En els darrers mesos se l’ha enxampat en un parell de robatoris menors i és sospitós d’haver participat en altres delictes de poca importància.
RELACIÓ AMB EL CAS: És un antic alumne de l’escola i se’l va veure rondar pel centre els dies anteriors als fets. De petit, era una bona peça.
SOSPITES: Un parell d’alumnes de 8è asseguren que una setmana abans del robatori els hi va fer preguntes sobre el viatge de final de curs i els diners recaptats.
PRIMERA DECLARACIÓ (16-5-1982): Citem al declarant a comissaria. No té coartada per a la nit dels fets perquè diu que va dormir a casa del seu tiet, amb qui viu, però aquest tenia torn de nit. L’oncle assegura que el noi era a casa a les 21:00 hores quan ell va marxar a treballar a la fàbrica i també hi era a les 8 del matí en tornar. El noi assegura que no va sortir de casa fins a les 10 del matí. Preguntat pels alumnes de 8è, ho nega tot. Declara que fa mesos que no s’apropa a l’escola o voltants i assegura desconèixer els nois.
EXPEDIENT 0087
Manel Cases Zamora
EDAT: 49 anys
PROFESSIÓ: Mestre i director de l’escola Mercè Rodoreda des de fa 8 anys. Està a punt de renovar per un tercer mandat.
RELACIÓ AMB EL CAS: És la persona encarregada de custodiar els diners, que eren dins del seu despatx.
SOSPITES: Tenia la clau de l’armariet on hi havia els diners i era de les poques persones que sabia on eren les 200.000 pessetes. Va ser la persona que va descobrir el robatori. Normalment, arriba a l’escola a les 8:30, però aquell dia a les 7:50 ja hi era per a preparar una reunió amb l’inspector. El conserge i la cap d’estudis van entrar a treballar a les 8:00 i les 8:12 respectivament.
PRIMERA DECLARACIÓ (15-5-1982): Citem al director a comissaria. Explica que té la clau de l’armariet i aquesta és l’única còpia perquè fa anys se’n va perdre l’altra que hi havia. Ens posa sobre la pista d’un tal Miki, exalumne de l’escola i delinqüent de pa sucat amb oli. La nit dels fets el director era a casa amb la seva família, que corrobora la seva versió. Tot i això, per l’hora d’arribada a la feina, hauria pogut cometre el robatori i amagar els diners al cotxe o donar-los a algú altre. Contesta ofès quan se li pregunta si té necessitat de diners. Contesta que no.
SEGONA DECLARACIÓ (19-5-1982): Preguntat pels agents, el senyor Zamora reconeix que en el seu passat va tenir problemes amb el joc, però assegura que ara ja està del tot recuperat. Dona el telèfon del seu psicòleg per a més informació i comprovació. Explica que no va dir res dels seus problemes amb les apostes perquè ja fa anys que ho va superar. Sembla més tranquil que l’altre cop.
— Alguna conclusió? — va preguntar en Fel.
— Trobo que els expedients no deixen massa clar qui ho va fer. — va contestar la Maria. La resta van estar-hi d’acord.
— Alguna cosa estranya, res que us hagi cridat l’atenció? — va dir la Dit.
— Sí! Us heu fixat que el número d’expedient del Miki i del director són correlatius? — va fer l’Òscar.
— Ja! Un té el 0087 i l’altre el 0088. — va contestar la Maria.
— Però no té per què voler dir res, segurament van declarar el mateix dia i van anar un darrere l’altre. — va reflexionar la Dit.
— Té pinta que el director va posar la policia sobre la pista del Miki. — va raonar l’Òscar.
— Potser el va veure passejant-se pel col·le els dies anteriors o li va dir algú altre i ho va explicar a la poli.
— Podria ser! — va fer en Fel. — Crec que ens estem desviant del tema, però…
Tot d’una en Fel es va quedar pensatiu mirant els tres expedients i fent un somriure de felicitat.
— Ja ho tinc!
Si has acabat la lectura, pots fer les activitats digitals extres relacionades amb el capítol. Però abans, has de respondre correctament tres preguntes seguides: