Els Workbooks eren damunt la taula del mestre Ramon. Se’ls van repartir i van començar a completar els exercicis. La Dit va ser la primera a finalitzar la tasca, ja que la tenia bastant avançada. A la resta els hi costava més, sobretot a la Maria, que sempre havia anat peix en anglès. Com que no tenia res més a fer, la Davínia va començar a observar la feina dels seus companys. En un cop d’ull va veure un parell d’errades que li van fer saltar l’alarma. PR2 havia estat molt clar: a canvi de disposar d’una hora més els exercicis havien d’estar perfectes. Quan tots van haver acabat, la Dit els va alertar de la situació.
– I ara què fem? – va exclamar la Maria. – Aquesta tablet és un petit espia i si ens dius quins són els errors… Ja l’hem espifiada!
– Però si la tinc apagada a la motxilla! – va dir en Fel.
– Això no vol dir res! El programari més avançat permet escoltar amb la tauleta apagada. – va alertar l’Òscar.
– A més, no descarteu que hagin instal·lat càmeres a la classe! – va fer la Dit. – Això va fer estremir la Maria, que va començar a buscar càmeres ocultes per l’aula.
– Hem de pensar una solució ràpida, ens queden uns cinc minuts perquè ens cridi l’Amèlia. – va recordar en Fel.
Els quatre caps van començar a treure fum buscant la sortida a aquella situació. Per inspirar-se, l’Òscar es va posar a observar les parets de l’aula, farcides d’informació a més no poder. Tot d’una, uns cartells sobre uns rols li van cridar poderosament l’atenció.
– Eureka! – va fer triomfal el noi. – Ja ho tinc! Farem servir l’1-2-4!
– 1, 2, què? – va fer la Dit.
– La tècnica de treball cooperatiu 1-2-4. Primer ho faig sol, després comparem i corregim en parelles i per últim fem la comprovació final en grup.
– I això no és copiar? – va exclamar la Maria.
– Nooooo! És treball cooperatiu, treball en equip.
– Doncs som-hi! – va dir en Fel.
Van fer les parelles noi-noi i noia-noia. Una altra combinació hauria pogut portar controvèrsia. En Fel i l’Òscar tenien tres paraules escrites de manera diferent. Per les presses, havien comès alguna errada ortogràfica, que amb l’ajuda del llibre de teoria van arreglar de seguida. Per la seva banda, les noies van localitzar dues errades d’escriptura i una essa d’un verb en tercera persona que la Maria havia oblidat. Quan van fer la comparativa final, entre els quatre, en Fel va trobar un apòstrof mal col·locat per la Dit, que les noies havien passat per alt. A la Dit li va doldre una mica l’amor propi, però també es va sentir alleujada. No volia ser la responsable del fracàs de la prova.
– Hem de tocar el dos ja o la Caballé ens enxamparà! – va dir en Fel.
– Un moment! – La Davínia volia fer l’última ullada. – Aneu baixant si voleu!
– Jo em quedo amb tu! – va exclamar en Fel.
Tots quatre van convenir que si anaven de dos en dos la sortida seria més discreta. Així que la Maria i l’Òscar es van escapar escales avall. A la Dit només li quedava un quadern per a revisar. De moment ja havia posat un punt final que faltava. Aquells Workbooks havien d’estar impecables. Un minut més tard, la noia va donar el vistiplau. Just acabaven de tancar l’aula amb clau quan van sentir un crit agut.
– Què feu aquí? – Era el Jan, el fill de la directora. Feia tercer de primària i era un napbuf, però es pensava que era l’amo de l’escola.
– Hem vingut a deixar una cosa. – va mentir en Fel.
– Vols dir? Tu sempre estàs ficat en problemes! Ho sé per la meva mare. – En Fel es va posar nerviós, però la Dit li va tocar el braç per a calmar-lo.
– I tu? Tu què fas per aquí? A aquesta hora els de cicle mitjà heu d’estar dinant. – li va etzibar la Dit.
– M’ha enviat la monitora a buscar la farmaciola, que una nena s’ha fet mal. Soc un nen de confiança, no com altres!
– Vols callar! – se li va escapar a en Fel.
– Ja sé què feu aquí! – va dir en Jan amb cara d’entremaliat. – Heu vingut a fer-vos petons!
– Com???? – van deixar anar en Fel i la Dit alhora, mentre es posaven vermells com un tomàquet.
– Se us nota molt que us agradeu! – va dir el vailet.
– Això no és veritat! – va contestar en Fel, enrabiat i avergonyit al mateix temps.
– Ai Fel que t’agrada la nova!!!
– Vols callar? Que ens sentiran! – va dir-li en Fel.
– Veus com tinc raó! Us agradeu! Ho he encertat, i per això us heu posat ben rojos!
Com que aquella conversa no anava enlloc, en Fel va agafar la mà de la Dit i la va estirar cap a les escales. De fons es continuava sentint la veu aguda d’en Jan repetint: “A en Fel li agrada la nova! A en Fel li agrada la nova!”.
La parella va arribar a la fila del menjador just quan la Caballé estava fent el recompte final. L’Òscar i la Maria es van fixar en el fet que estaven molt alterats i tenien la cara encesa. El noi i la noia van compartir una mirada còmplice. Què havien fet aquests dos, tots sols a la classe? Per sort per a en Fel i la Dit, la Caballé va deixar anar un ganyol dels seus, que va fer tornar tots quatre a la realitat. D’un en un van entrar a la sala per a cruspir-se el dinar. Per fi disposaven d’un moment de tranquil·litat.
***
Havent dinat, tots quatre van pujar a la classe on els esperaven el profe Ramon i la Raquel. La mestra tot just acabava de corregir els exercicis d’anglès i estava impressionada.
– No sé per què volíeu prendre els quaderns al pati, estan perfectes! Em sap greu haver pensat que perdíeu el temps. Sou un bon equip!
El mestre Ramon també els va felicitar, especialment a en Fel, amb qui va ser molt afectuós.
– Últimament, estàs canviant l’actitud i això es nota en els resultats. Si segueixes així ens faràs estar molt orgullosos a mi i als teus pares.
– Gràcies, profe. – va contestar breument en Fel. No s’atrevia a dir res més, no fos cas que s’emocionés.
Tot i que el motiu de posar-se les piles, acadèmicament parlant, en fos un de molt concret, el noi va sortir molt satisfet de la trobada. No sabia per què, però superar aquells reptes i formar part d’un grup tan unit l’estava reconciliant amb l’escola. Just quan sortien de la classe de 6è B, la tauleta va tornar a donar senyals de vida.
L’enhorabona a tots quatre! La utilització de la tècnica cooperativa 1-2-4 ha estat una gran pensada. Heu passat la segona prova amb bona nota. Millor dit, amb excel·lent!
Espòiler: demà coneixereu la tercera i definitiva prova que heu de superar.
Fins aviat i sort!
Signat:
PR2
Ja has acabat? Aprofita el temps i fes les activitats digitals relacionades amb el capítol!