Els tres amics van al·lucinar quan van veure la tauleta d’en Fel. Era espectacular i emetia un repetitiu sorollet d’alarma matinal. Segurament costava un ull de la cara. Alguna cosa no quadrava. El noi ni treia bones notes ni es portava bé. Quin era el perquè d’aquell regal?
– Flipo! Quin tros de tablet! – va fer l’Òscar.
– Mates un borinot i et compren això? Quina barra! – va fer la Dit.
– Jo al·lucino amb tons pares! – va rematar la Maria.
– No és cap present, i molt menys dels meus pares. Tot té una explicació! Però primer he de pitjar aquest botó o ho lamentarem.
– Com?!?!?! – van dir tots tres alhora.
– No tinc temps d’explicar-vos-ho, però m’heu d’ajudar amb el que us digui! Després us en faig cinc cèntims de tot. Ara ens hem de concentrar en la tablet. D’acord?
La Dit, la Maria i l’Òscar van assentir. La intriga anava creixent mentre el cap els donava mil voltes. Tenien moltes preguntes, però en Fel no tenia temps per a explicacions, així que va tirar pel dret i va pitjar el botó. Acte seguit, el compte enrere es va aturar i va aparèixer un nou missatge misteriós escrit amb lletres que apareixien una a una, com en un karaoke tronat d’aquests que hi ha penjats a Youtube.
Hello Fel! How are you? Welcome on board. Enjoy the adventure!
Benvenuti Dit! Sosno felice che tu faccia parte di questa avventura.
Vous êtes l’Òscar, n’est-ce pas? J’espère que l’aventure vous plaira!
Querida Maria! Que bo verte! Abofé que o pasarás moi ben!
– Què és aquesta tortura? – La velocitat de les lletres estaven posant encara més nerviosa a la Maria – I què vol dir tot això, Fel?
– I jo què sé! Potser si t’esperes un segon ho sabrem!
Efectivament, uns segons més tard, el misteri es va resoldre. Per sort per a tots, el text va sortir de cop, sense artificis.
Un altre cop signava el sinistre PR2, l’instigador de les proves. En Fel s’imaginava que era un senyor calb de veu greu que es passava el dia acariciant un gat blanc i dòcil. Espera! Això no era d’una peli? Tant era, ara tenia per davant una missió en equip i més li valia ensortir-se’n o les conseqüències serien fatals.
Mentre en Fel feia volar coloms i la resta continuaven en estat de xoc, la pantalla va canviar i van aparèixer els seus noms acompanyats d’unes icones. Eren els àudios dels textos de la pantalla anterior. Al costadet de cada àudio hi havia un desplegable amb una trentena de llengües diferents.
– Mira què bé! – va fer l’Òscar irònic.- Hi ha idiomes per donar i per vendre!
– Sí, però la majoria els podem descartar perquè no venen del llatí. – va fer la Maria.
– Jo crec que són fàcils d’endevinar. Els escoltem i anem fent? – va proposar en Fel.
La resta va estar-hi d’acord. La Dit li va demanar a en Fel que fes els honors de clicar el primer botonet. En el fons tenia por que alguna cosa passés i la culpessin a ella. Efectivament, la seva intuïció la va encertar de ple. Allò va engegar un compte enrere. Tenien 3 minuts per a resoldre la prova. A córrer!
En Fel va tornar a clicar sobre el primer botó, el que duia el seu nom. Tots ho van tenir clar, era anglès. Amb la segona opció hi havia més dubtes fins que l’Òscar va exclamar: “És italià! Segur! Aquest estiu vaig estar a Roma i la gent parlaven així.” El grup li va fer confiança.
La tercera frase també va anar ràpid. Tampoc es podien encantar.
– És francès! – van fer la Dit i en Fel alhora.
Només restava una frase i encara disposaven de dos minuts. Anaven bé de temps. La Maria va pitjar el botó. Van trigar una mica a processar l’àudio.
– Podria ser portugués, fixeu-vos, sona com en Cristiano Ronaldo. – va fer en Fel.
– A veure? Torna’l a posar. – va demanar la Dit.
– Sí, sí. És portugués. Tens raó, Fel. – va fer l’Òscar.
La Maria va tirar pel dret i va triar la llengua portuguesa de la llista. Quedava un minut. La noia va demanar a la resta si estaven d’acord en tirar endavant. Tots van assentir. Era el moment de la veritat i la noia va clicar.
Meggg!!! ERROR!
¡Fes clic per a puntuar aquest capítol!(Vots: 164 Promig: 3.9)
Ja has acabat? Aprofita el temps i fes les activitats digitals relacionades amb el capítol!