Mentre eren al parc, la tauleta va tornar a sonar. Esfereït, en Fel va treure el dispositiu de la motxilla i va pitjar el botó. Havien de passar per una nova prova tan aviat? Sincerament, el seu cor no estava preparat.
Benvolguts i benvolgudes participants,
Descanseu molt aquesta nit, demà viureu nous reptes i necessitareu estar frescos tant mentalment com físicament. Aprofitant l’avinentesa, aquí teniu un consell: estigueu molt atents i atentes a totes les classes. A reveure!
Signat:
PR2
Fos qui fos aquell PR2 tenia tota la raó. Estaven rebentats. La tensió els havia deixat el cos fet un nyap i els nervis destrossats. Així que es van acomiadar amb una abraçada col·lectiva i cada ovella va anar al seu corral. Aquella nit tots quatre van dormir com una soca.
***
L’endemà van quedar un quart d’hora abans d’entrar a l’escola per a planificar el dia. La Dit va treure la seva agenda per repassar les matèries que tocaven aquell dimecres. La segona prova havia d’estar-hi relacionada.
– Mates ho tenim cobert! – va fer en Fel. – Soc bastant bo amb els números!
– I jo! – va dir la Maria.
– Jo soc més de lletres! Controlo les llengües! – va assegurar la Dit.
– I jo de notables, no soc expert en res, però tampoc em costa cap assignatura, tret de la música. – Va assegurar l’Òscar.
– Algú és bo en música? – va fer en Fel.
El silenci va regnar. Hi havia un forat negre. Si la prova estava relacionada amb la música ho tenien pelut. Igualment, tots havien d’estar ben amatents a totes les classes. Qualsevol detall podria ser providencial per salvar l’escola.
***
Les primeres hores del matí van transcórrer a càmera lenta per als quatre amics. L’angoixa que els passés per alt alguna cosa els feia preguntar, repreguntar i apuntar tot el que podien. El profe Ramon no se’n sabia estar que un alumne tan deixat com en Fel s’hagués passat les dues primeres hores del matí aixecant la mà i prenent apunts. L’hora del pati la van aprofitar per a repassar tot el que havien treballat fins aquell moment. A matemàtiques estaven fent problemes amb fraccions. A segona hora, a castellà, van estar treballant les paraules polisèmiques, les que tenen més d’un significat.
Després del pati van tenir a la Flora. Era dia de presentar el vocabulari nou. Per tant, tocaria fer exercicis. Un pal per a en Fel. Passada la meitat de la classe, quan ja estaven completant el feixuc Workbook, la directora es va presentar amb la Raquel, la tutora de 6è A. Va fer sortir la Flora i la Raquel es va quedar a substituir-la. Una mà es va aixecar i va preguntar què passava. La tutora de l’A només va dir que l’especialista d’anglès havia d’atendre un assumpte amb la directora i que ella la rellevaria els vint minuts que restaven fins a la fi del matí. Com que la Raquel també dominava la llengua anglesa, se li va formar una fila d’alumnes amb dubtes. A poc a poc s’hi van anar sumant els que ja havien acabat, per domini de l’àrea o per ser uns ànsies.
Tot d’una, la tauleta d’en Fel va començar a sonar. La Raquel va aixecar el cap buscant l’origen d’aquell so.
– Què és això? – va dir la mestra a tota la classe.
– És el meu tamagotchi, va improvisar en Fel.
– No has de portar aquesta maquineta a classe. O almenys l’hauries de tenir en silenci.
– Sí, sí. Ara l’apago. Perdona Raquel. – va fer en Fel mentre en realitat pitjava el botó de la tauleta. El joc tornava a estar en marxa.
– Espero no tornar-lo a sentir o me’l quedo. Igualment, ja avisaré el teu mestre. – va assegurar la Raquel.
– Clar, clar. Perdona.
La situació va alertar la Dit, la Maria i l’Òscar, que amb una mirada van entendre el que estava passant. Aprofitant la riuada d’alumnes que feien fila, tots tres es van aixecar per parlar amb en Fel. Ell no va badar boca, simplement els va ensenyar la tauleta, que mostrava una ruleta amb els seus noms. El text deia el següent:
Saber fer feina en grup és molt important. Això no impedeix que també heu de saber fer les tasques sols. Per això, en aquesta prova heu de demostrar la vostra vàlua personal.
Feu rodar la ruleta. Si surt el vostre nom, contesteu la pregunta individualment. Si la sort us duu a l’arlequí, podeu consensuar la resposta entre vosaltres. Això sí, l’encert se li comptabilitzarà a la persona que contesti. Només pot fer-ho un de vosaltres. En cas que aparegui el dau, podeu rebre una ajuda i haureu de tornar a tirar.
El joc haurà acabat quan cadascun de vosaltres contesti correctament almenys una pregunta. Teniu de temps fins que soni el timbre, o sigui, uns 18 minuts. No podeu cometre cap error ni ajudar el company o companya que hagi de respondre. Per finalitzar, recordeu que la tauleta disposa de micro i càmera. No us la jugueu, us estem observant.
Signat:
PR2
– Ens espien? – va preguntar l’Òscar.
– Ens espien!!!! – van exclamar la resta.
– Ja ho discutirem més tard, ara hem de fer rodar aquesta cosa. – va fer la Maria.
– Vinga! – va dir la Dit, pitjant el botó.
La sínia va rodar durant uns segons eterns fins que va aparèixer el nom de la mateixa noia. El text resava així: “A continuació apareixerà una sopa de lletres. Troba-hi una paraula polisèmica i digues tres dels seus significats”. Semblava que seria bufar i fer ampolles.
De seguida, la Dit va trobar gat, però només li venien al cap dos significats, el de l’animal i el de l’aparell per a canviar una roda. Va detectar rellotge i ball, però no li servien. Buscant buscant, li va aparèixer copa, paraula polisèmica per excel·lència, anomenada en dos de cada tres llibres de text de llengua catalana.
– És copa! Els significats són el trofeu, la copa de beure i, i… – Quina era l’altra? La Dit estava suant tinta per a treure la tercera accepció. Estava a punt de deixar-ho córrer i buscar una altra paraula. Tot i que ho tenia a la punta de la llengua… – La copa dels arbres!!! La part de dalt!
CORRECTE!
La tablet va mostrar aquesta paraula ben gran, acompanyada d’un petit text que deia: “Ho has fet molt bé Dit. Podeu tornar a tirar!”.
En Fel va fer rodar la ruleta altre cop,…
Ja has acabat? Aprofita el temps i fes les activitats digitals relacionades amb el capítol!