En Fel havia resolt l’enigma.
— I a qui descartem, doncs? — va preguntar la Maria.
— A en Miki. És un peça, però és innocent, ho diu al cartell que surt a la fotografia — va fer el noi. Com que els altres tres no semblaven entendre-ho, va continuar l’explicació. — Si ordeneu les lletres diu: INNOCENT.
— Ah! — van fer la resta.
— No perdem el temps! — va fer l’Òscar, qui tot seguit, va pitjar la fotografia del delinqüent juvenil. La reacció de la tauleta va ser immediata.
Benvinguts i benvingudes a la prova final!
Primer de tot, enhorabona per haver arribat fins aquí. Disposeu de 10 minuts per a resoldre aquest darrer enigma. Recordeu que encara us queda una pista, que podeu demanar en qualsevol moment. El vostre objectiu és descobrir qui va robar el botí. Per aconseguir-ho haureu de contestar correctament a unes preguntes que estan a punt d’arribar.
Sort!
PR2
En el moment que van acabar de llegir el missatge, es va sentir una porta que es tancava amb força.
— És la porta del pis?!?! — va exclamar la Maria.
— Anem-hi! — van fer la resta.
Efectivament, la porta del pis s’havia obert durant uns breus moments per a dipositar un maquinari ben especial. Era un ordinador dels anys 80, de la famosa companyia que té una poma com a logotip. L’Òscar en sabia tots els detalls. En el seu dia va ser un ordinador molt car i molt innovador. Una joia de l’enginyeria informàtica.
— Funciona? — va preguntar la Dit.
— Ho sabrem quan l’endollem! — va fer en Fel mentre li donava el teclat i un ratolí ben antics a la noia i carregava tot sol l’ordinador fins al menjador.
Un cop l’aparell va estar connectat al corrent elèctric, va començar a engegar-se. Però en lloc del logo de la poma van aparèixer les sigles PREM. Amb una velocitat ultrasònica per a un aparell tan antic, va aparèixer una interfície retro però a tot color.
— És un emulador d’una Macintosh dels 80. — va assegurar l’amant de la informàtica del grup.
— Això què vol dir? — va preguntar la Maria.
— Que en realitat no és un ordinador antic, potser la carcassa és original, però el que hi ha dins és un PC actual. — va aclarir el xicot.
No hi va haver temps per a més preguntes perquè una de les icones va començar a fer pampallugues. L’Òscar, que s’havia autonomenat líder de la prova, va fer doble clic a la petita imatge, que simulava un teló d’un teatre. De cop i volta, la pantalla es va tornar negra i va aparèixer un text amb una tipografia de màquina d’escriure.
Per descobrir qui va robar els diners dels estudiants d’últim curs heu d’engegar el programa que té la icona d’una fotografia. Quan s’obri hi veureu una imatge totalment fosca, dividida en nou parts iguals. És la foto del lladre de les 200.000 pessetes. Trieu el requadre que vulgueu descobrir i contesteu la pregunta associada. Si l’encerteu apareixerà el tros de fotografia, si l’espifieu desapareixerà per sempre. Podeu dedicar a cada resposta els segons o minuts que vulgueu, però recordeu que el temps és or, sobretot quan hi ha un cronòmetre que corre.
Sort, nois i noies!
Sense perdre ni un valuós segon dels cinc minuts que els quedaven, l’Òscar va tancar el programa i va obrir l’aplicació de la imatge. Tal com havia explicat el text anterior, va aparèixer la imatge amagada, acompanyada d’una caixa de text per a escriure les coordenades triades.
— Poso el rectangle del mig? — va preguntar l’Òscar.
— Sí! — van cridar els tres amics. Sense gaires miraments, l’Òscar va escriure 2B. Però el programa es va queixar amb un WRONG! ben gran acompanyat d’un efecte de so de fracàs. Efectivament, el requadre del mig, el que segurament aportava més informació per a descobrir qui hi havia a la imatge, acabava de tornar-se blanc en senyal de desaparició. Per si hi havia algun dubte, també havia aparegut una creu vermella a sobre. El tros d’imatge central no era l’únic que s’havia quedat com el paper, la cara de l’Òscar era tot un poema.
— Soc burro! Soc un idiota! Soc…— es deia a ell mateix.
— Para el carro! — li va dir el seu millor amic. — Li pot passar a qualsevol!
— En Fel té raó!— li va fer costat la Maria.
— Ja traurem les altres! — digué la Dit.— Escrivim unes altres coordenades?
— Sí… Però ara les escriuré en l’ordre correcte! Primer l’eix horitzontal. — va contestar l’Òscar una mica més recompost del disgust. El noi va escriure A2. Automàticament va aparèixer la primera pregunta i una capseta de text per a respondre-la.
A2. LLENGUA CATALANA:
Escriviu el subjecte de la frase: «Demà anirem a dinar a casa l’àvia».
Sense pensar-s’ho gaire la Dit va exclamar: «Nosaltres! És un subjecte el·líptic». L’Òscar va tornar a agafar les regnes de la prova i va escriure el pronom a l’ordinador. Ho havien fet bé perquè en tornar a veure la imatge on sortia el culpable, el requadre A2 ja hi apareixia. Per desgràcia per a ells, no aportava cap informació rellevant. Només s’hi veia un tros de persiana i de cortina en una fotografia en blanc i negre. L’Òscar va procedir a escriure unes noves coordenades.
C2. MATEMÀTIQUES:
Resol l’operació següent: 456,8 : 32.
— On tenim la llibreta de l’Antòniu? — va fer l’Òscar, oferint-se a resoldre la divisió.
— No siguis tanoca! — li va contestar la Maria. El noi se la va mirar amb cara rara, així que ella li explicà. — La calculadora de l’ordinador!
— Ahhh! — va deixar anar el vailet.
En un tres i no res, l’Òscar va trobar l’eina, la va utilitzar i va escriure la resposta (14,275). La nova imatge va emergir, però tampoc servia per a molt. Es veien uns calaixos i prou. Van decidir canviar d’estratègia i obrir els requadres del centre.
B1. MEDI:
Capital de la comarca de la Segarra.
— Aquí han anat a pillar! — va fer en Fel.
— Va, feu memòria! — va demanar la Maria.
— Lleida? — va provar l’Òscar.
— Lleida és Segrià! — va recordar la Dit.
— És la comarca del tro! — va cridar en Fel tot d’una.
— De quin tro parles? — va contestar-li la Maria.
— En Marc Márquez! El tro de Cervera! — va encertar un emocionat Òscar.
— Exacte! — va cridar en Fel. — Com que em costava d’aprendre vaig pensar: el tro de Cervera «se agarra» a la moto.
La resposta correcta va permetre obrir una imatge més interessant. Es veia una part de la tofa de cabells del personatge. Per dissort, podia ser tant d’un home com d’una dona. Calia obrir la imatge de sota.
B3: ENGLISH:
Complete the gap. «Look ______ your sister, she is younger than you».
— Phrasal verbs! Els odio! — va exclamar la Maria.
— Hem de posar una proposició… però quina? — va reflexionar la Dit.
— With? — va proposar l’Òscar.
— Up? — va fer en Fel.
— After? — va dir la Maria.
— Nois, ens queda un minut. Demanem la pista? — va dir la Dit, molt convençuda, tant que li van fer cas sense discutir. La pista va donar-los dues opcions: with i after. No es posaven d’acord. Les noies optaven per after, mentre que els nois deien with. Van tancar els ulls i una mà innocent va pitjar una de les dues opcions.
Van estar de sort perquè el B3 va passar del gris fosc a mostrar una americana d’home. Ja ho tenien! L’havien enxampat. Senyor director, vostè és el lladre. La Dit va mirar els altres que li van fer que sí amb el cap i en un segon va pitjar la foto de l’home a la tauleta. L’ordinador també va reaccionar mostrant la imatge sencera. Era el director de l’escola.
Havien aturat el crono en 3 segons i 25 centèsimes. Just, just, però ho havien aconseguit. Objectiu complert. El que va venir després va ser com un somni lúcid, aquell on ets conscient que allò no és real i que estàs somiant. Primer va sonar una música alegre que devia venir d’uns altaveus amagats, després van aparèixer uns globus i serpentines portats per un senyor exultant amb vestit jaqueta, acompanyat del profe Ramon i la mestra Raquel. Els adults se’ls van llençar als braços. Els petits no entenien res, els grans estaven fora de si.
— L’enhorabona nois i noies! Soc l’inspector de la vostra escola! — va dir el desconegut. — Us felicito perquè sou els primers que supereu el PREM, el projecte per a la recuperació de la motivació de l’alumnat del nostre insigne departament d’Educació. Sou uns pioners!
— Com?!?!?!? — van fer els quatre triomfants participants del projecte.
— El projecte perquè torneu a tenir il·lusió per aprendre! — va dir el profe Ramon. — No esteu contents, canalla?
FINAL
Si has acabat la lectura, pots fer les activitats digitals extres relacionades amb el capítol. Però abans, has de respondre correctament tres preguntes seguides: