Capítol 10: El compte enrere

Dijous al matí, uns minuts abans de començar les classes, els passadissos retronaven amb els riures escandalosos, els badalls sonats i les passes accelerades de la canalla. Enmig de tot aquest rebombori, quatre alumnes de 6è B entraven a l’escola preparats per a evitar una catàstrofe. Les seves armes eren la confiança en si mateixos i la certesa que “entre tots ho farem tot”. De fons se sentia una música alegre de benvinguda, que contrarestava amb les seves cares concentrades. L’engranatge final del joc estava a punt d’iniciar-se.

***

A les 12 en punt, quan estaven enfangats pintant amb aquarel·les a l’àrea de plàstica, PR2 va tornar a fer-se notar. En Fel va aprofitar el sarau habitual d’aquesta classe per a avisar els seus amics. Enlloc d’un missatge escrit hi havia un vídeo. En ell es veia l’interior de la cambra de la neteja. S’hi observava una bomba certament espectacular, plena de llumetes i líquids de colors que es passejaven de tub en tub. Al seu costat destacava el compte enrere que marcava 24 hores exactes per a la seva explosió. En el vídeo es veia com una mà obria una porteta de plàstic encastada a la paret, que amagava un teclat quadrat amb números i símbols, tipus caixer automàtic. El vídeo va donar pas a un nou missatge de PR2.

Benvolguts i benvolgudes!

Com heu pogut comprovar, tenim novetats per al repte final. Per a aconseguir aturar la bomba heu d’introduir un codi PIN de tres dígits. Per a aconseguir-lo haureu de superar tres enigmes lingüístics, un per cada número. Per a cada misteri disposareu d’una hora com a màxim. Teniu el dia d’avui per a resoldre els enigmes i us toca a vosaltres decidir quan els voleu iniciar. Només hi ha una condició: ha de ser dins de l’escola.

Fins aviat i sort!
Signat:
PR2

Com que entre pinzells i obres aigualides era complicat enfrontar-se als desafiaments, van esperar a després de dinar. El que van veure quan van pitjar el botó els va sorprendre:

– Com???? Illuminati? Ai que hem caigut en mans d’una societat secreta!  – va fer l’Òscar en veure aquesta imatge a la tauleta. 
– Il·lumi,… què? – va dir la Maria.
– Illuminati! – va corregir-la l’Òscar. – Són una ordre misteriosa molt famosa perquè diuen que estan darrere de moltes conspiracions.
– Clar, clar – Va fer la Maria, que tot seguit va xiuxiuejar-li a la Dit. – Em sembla que aquest és una mica friki!

Benvolguts i benvolgudes,

Aquesta imatge és un ambigrama creat per a una novel·la. Els ambigrames són textos escrits o dibuixats de tal manera que, com a mínim, es poden llegir des de dues perspectives diferents. Aquesta segona lectura normalment apareix després de girar el dibuix 180° o de veure la imatge reflectida en un mirall. Proveu de girar la tablet i comproveu que, en aquest cas, es pot llegir la mateixa paraula. Altres cops apareixen missatges diferents.

En Fel va girar el dispositiu i van comprovar que PR2 tenia raó. Van al·lucinar bastant. La imatge va donar pas a la resta de la missiva: “La vostra feina serà trobar un ambigrama al pati. Sort!”

– Un dibuix d’aquests a l’aire lliure? No em sona pas. – va dir la Dit.
– Com no sigui en algun cartell! – va fer l’Òscar.
– Sí! Ens separem i ho comprovem? – va proposar la Maria.
– Val! Jo amb la Dit per aquí i vosaltres dos per allà. – va organitzar en Fel.

Al cap de deu minuts es van tornar a reunir. Venien amb les mans buides.

– I les motxilles dels que acaben de fer Educació Física? – va proposar la Dit.
– Bona idea! Potser trobem un ambigrama en algun logotip! – va dir l’Òscar.
– Les haurem de revisar per fora i per dins! – va fer la Maria, tapant-se el nas amb cara de fàstic.

Els quatre van remenar samarretes, calçotets, calces i mitjons suats,… però el desenllaç va ser el mateix. També van provar a mirar més bé pel terra del pati, potser PR2 havia deixat algun paper imprès. Les paperes tampoc van donar resultat. Ni rastre de cap ambigrama.

– Hem de pensar diferent. – va fer la Dit amb tota la seguretat del món. – Noteu alguna cosa estranya avui al pati?
– Alguna cosa que no quadri? – va fer en Fel.
– Sí, exacte.

Aparentment tot semblava estar en ordre. Excepte per una persona. Aquella zona de pati sempre era vigilada per l’Amèlia i l’altra monitora de cicle superior. Però estranyament, la Caballé havia estat substituïda per la Flora. Sospitós, molt sospitós. Els quatre van apropar-se per a investigar. Quan eren a uns tres metres de la Flora, la Maria va començar a fer senyals amb el cap i va dir més alt del que hauria volgut:

– Fixeu-vos en el braç dret! El tattoo!!!

Efectivament, era un tatuatge amb el nom del Mark, el fill de la mestra. Era clarament un ambigrama. Van girar cua. Quan van arribar als garrofers la pantalla els mostrava el primer número: el 3. Eren les dues i escaig de la tarda. Ho havien aconseguit en uns 40 minuts. Tenien temps per a una segona prova.

L’enhorabona per la troballa!
El següent enigma és més tranquil. No us caldrà moure el cos sinó les neurones. Diu així: quin número de tres lletres inclou el 1.000, l’1 i el 50?


Allò eren paraules majors. Un bon trencacaps. Van passar uns minuts. No se’ls acudia res i el 1.051 no podia ésser. Però PR2 sempre deixava alguna pista. Havien de fixar-se bé en l’enunciat.

– L’ordre dels números és molt estrany! – va fer notar la Maria.
– Sí! Normalment diríem 1, 50 i 1.000, no? – va fer en Fel.
– Ha de voler dir alguna cosa! – va deduir l’Òscar. – Però no trobaven el què.

La Dit estava pensativa. Això de les lletres també l’havia estranyada. Un número de tres lletres. Pensa, pensa, es deia la noia. Tot d’una va deixar anar:
– Què us ve al cap si us dic: lletres amb números!
– Una contrasenya? – va provar l’Òscar.
– No crec.
– Un programa antic de la tele. Hi juguem amb ma mare. – va respondre la Maria.
– Tampoc.
– Ho tinc! – va dir somrient en Fel. – Números romans!
– És clar! – va fer la Dit.

Els romans feien servir la lletra M per als milers, la I per a les unitats i la L per al número 50. Era el número MIL, de tres lletres. La pantalla els va beneir amb un nou número del PIN: el 5.

Els quatre amics estaven entusiasmats. Només havien emprat vint minuts per a resoldre el segon enigma. Tiraven pel dret i s’atrevien amb el tercer? Estaven a punt de pitjar el botó, però van preferir esperar a després de classe.

***

Hola de nou Fel Amat, Dit Iturrialde, Maria Campos i Òscar Rodríguez! A continuació teniu el tercer i darrer enigma del dia. Qui de vosaltres és Flameta?

– Què???? – van deixar anar tots quatre alhora. Semblava que el joc pujava de nivell. 
– Flameta és una flama petita. En femení. Hauria de ser una de nosaltres, no? – va raonar la Dit. 
– Sí, però quina i per què? – va respondre la Maria. 
– Ni idea. – va reconèixer la Dit. 

Mentre les noies xerraven, l’Òscar va tornar a la idea que els havia permès solucionar els misteris anteriors.

– Quina pista ens ha deixat PR2? Què hi ha de diferent? – va dir en veu alta. 
– L’únic que m’estranya és que ens digui pel nom i cognom. – va destacar la Maria.
– Ja,… Per alguna raó ho haurà fet! – va confirmar la Dit.  
– Teniu el llibre de català? – va deixar anar tot d’una en Fel. 
– Aquí! – va contestar la Dit traient-lo de la motxilla. – Què estàs pensant?
– Són enigmes lingüístics, no? Ha de ser alguna cosa de l’últim tema del llibre.
– Aquell que no fem mai? – va dir l’Òscar. 
– Aquest mateix, el dels jocs de la llengua. 

En Fel i companyia van començar a revisar el tema 9 de català. La Maria també va treure el llibre i va fer el mateix. 

– Ho tinc! És un anagrama! – va cridar la noia. 
– Què és això, Maria? – va requerir la Dit.
– Una paraula que crees barrejant les lletres d’una altra. 
– Soc jo! Fel Amat és Flameta!
– Flameta!!! – van cridar tots i es van posar a riure com bojos. 

Mentre feien risoteràpia improvisada, la tauleta es va il·luminar amb un nombre: el 7. Ja tenien els tres números: el 3, el 5 i el 7. La informació es va completar amb un nou missatge de PR2: els esperava demà cap a les 11 a la cambra de la neteja. 

***

El divendres, en Fel, la Dit, la Maria i l’Òscar es van escapar del pati i es van plantar davant aquell quartet. En Fel, que ja hi havia estat, va obrir la porta sigil·losament. Quan van entrar tots, aquesta es va tancar darrere seu. Van sentir un soroll, algú els havia tancat amb clau per fora. Van obrir el llum. Efectivament, hi havia la bomba, el compte enrere que marcava 57 minuts i un teclat amb números per a inserir el PIN. La Dit va escriure els tres números a poc a poc i va pitjar la tecla Enter. Però enlloc d’aturar el temporitzador alguna cosa es va posar en marxa. Tot d’una, una de les parets va començar a obrir-se lateralment donant pas a una nova cambra. Semblava un menjador antic, amb paper a les parets, mobles de la iaia i tot de fotografies antigues en color sèpia. Havien retrocedit 30 o 40 anys enrere en el temps? Els quatre aventurers es van mirar atemorits, sense pronunciar cap paraula. Ho deien tot amb la mirada. Què fem? Entrem? Ens quedem? No van tenir temps a obrir boca, la tauleta va emetre el seu xiulet característic. 

Benvolguts i benvolgudes!

No tingueu por i passeu a les estances del conserge Antoniu, el darrer que va viure al col·legi amb la seva família. Als anys 80 es va jubilar i va deixar l’escola. Benvinguts i benvingudes al que va ser casa seva. 

L’enhorabona també per passar amb èxit la primera fase del joc. En uns moments us endinsareu en el segon nivell. Esteu preparats per a una nova aventura? El vostre repte serà escapar del pis de l’Antoniu abans que exploti la bomba. Teniu 55 minuts que comencen,… ja!

Endavant! 

FINAL

¡Fes clic per a puntuar aquest capítol!
(Vots: 37 Promig: 4.5)


Ja has acabat? Aprofita el temps i fes les activitats digitals relacionades amb el capítol!